Quina informació ha de contenir la fitxa tècnica d’un aliment?
En Qualitatis, un dels serveis que oferim més demandats pels nostres clients és el de creació, actualització i manteniment de fitxes tècniques de productes alimentaris, també conegudes com especificació tècnica, bé siga de matèria primera o de producte final. És, a més, un dels punts on més aprofundeixen les auditories i inspeccions de sanitat i d’entitats certificadores de normes de qualitat.
Encara que pugui semblar que és un d’aquells documents que es crea i hi és per sempre, per als consultors és, en molts casos, un mal de cap, ja que s’ha d’actualitzar si varien els ingredients, les seves procedències, la proporció dels mateixos en la formulació o el format d’envàs. I això, estimat lector, succeeix amb més freqüència del que imagines.
Per què és important la fitxa tècnica d’un aliment o d’un producte alimentari?
La fitxa tècnica equivaldria a el prospecte d’un medicament. És un text legal en què s’informa a clients, consumidors i autoritats sobre les característiques del producte, sobre les seves condicions de conservació, la seva presentació, els perills que pot comportar el seu consum, etc.
A tots els efectes és el document sobre el qual es fonamenta la comercialització de qualsevol producte alimentari.
Com a consumidor, puc accedir a la fitxa tècnica?
Encara que no sol acompanyar el producte per a consumidors finals, tot operador (supermercat, botiga, venda on line, etc.) ha de disposar de la fitxa tècnica del producte per si se li requereix.
Quins elements ha de contenir una fitxa tècnica per complir amb la normativa?
En qualsevol país amb una normativa que depengui en certa mesura de l’Anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC o HACCP), i això passa en tots els països desenvolupats, a més de tots aquells la normativa depèn en major mesura de Codex Alimentarius que dictamina el grup d’experts de la FAO.A la pràctica, les fitxes tècniques tenen una sèrie d’elements comuns en qualsevol país del món. Amb xicotetes variacions aquests serien els elements que ha de contenir una fitxa tècnica:
- Nom del producte, que inclou el nom del propi producte i la seva denominació comercial.
- Ingredients: havent d’incloure tots els ingredients en ordre decreixent segons la seva composició. Per posar un exemple, si parléssim d’una ametlla torrada amb sal, que inclou en la seva composició ametlles, sal i farina, haurien ordenar-se en el llistat d’ingredients en ordre decreixent: ametlles, farina i sal.
- Origen de la matèria primera. Aquest ítem és opcional segons l’aliment de què es tracti, al menys així és en el cas dels països de la Unió Europea.
- Característiques nutricionals: la famosa taula nutricional. S’adaptarà a l’entorn en què es vagi a vendre el producte, ja que la taula no conté els mateixos elements obligatoris a la Unió Europea que als Estats Units. La informació s’ha de presentar en format de taula sempre que sigui possible, només es permet en format paràgraf si no cap en l’etiquetatge.
- Característiques biològiques. Aquest apartat ha de contenir informació microbiològica.
- Característiques fisicoquímiques. En aquest apartat s’inclourà informació com l’activitat d’aigua, grau d’acidesa, humitat, cendres, etc.
- Característiques organolèptiques. Oferint una petita orientació sobre olor, gust, textura i similars.
- Informació obligatòria sobre al·lèrgens. Com ja us expliquem, la declaració d’al·lèrgens i substàncies que provoquen intoleràncies alimentàries és obligatòria.
- Una altra informació obligatòria en l’etiquetatge: identificació de producte, rètol, si la procedència d’organismes genèticament modificats, també coneguts per les seves sigles OGM, etc.
- Informació sobre la presentació comercial: embalatge i la seva grandària o mides, així com el material de l’envàs, informació que conté l’etiquetatge, etc. En aquest apartat sol figurar la informació sobre el pes brut, el pes net i similars.
- Condicions d’emmagatzematge i conservació. Aquest és el lloc on hi sol haver el típic “conservar en lloc fresc i sec”. És a dir, en aquest punt s’han d’indicar les condicions de conservació idònies perquè l’aliment es consumeixi de manera òptima. També es refereix a les condicions de transport, si aquestes fossin concretes.
- Ús previst. El fabricant o comercialitzador donarà informació sobre l’ús que se li sol donar a l’producte: si s’empra en amanides, com a aperitiu, si s’ha de cuinar, etc. Encara que després cadascú pugui fer amb el producte el que vulgui;).
- Població de destí. En aquest punt s’ha d’advertir si l’aliment no és apte per a al·lèrgics, nens, adults o persones en situacions especials (grups vulnerables).
- Vida útil. Ja sigui en forma de data de consum preferent o data de caducitat. A la fitxa es parlarà sobre la data de consum preferent genèrica: 8 mesos, 1 any, o el que sigui i el moment des del qual comença a comptar aquest període de validesa.
