L’onze de desembre del passat 2015 es va publicar el Reglament (UE) 2015/2283 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2015, relatiu als nous aliments. En aquesta entrada t’expliquem les implicacions que té l’entrada en vigor d’aquest Reglament per a les empreses agroalimentàries i per als manipuladors d’aliments. Tant per a la formació dels mateixos com per introduir nous ingredients o noves línies de producte, com per importar aliments d’altres països o de fora de la Unió Europea. No perdis l’oportunitat de saber més sobre aquest Nou Reglament que afectarà a tots aquells treballadors que necessiten el carnet de manipulador d’aliments per a la seva activitat laboral diària.
Llegíem al web de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària que l’11 de desembre del passat 2015 es publicava al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) el Reglament (UE) 2015/2283 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2015, relatiu als nous aliments.
El nou Reglament sobre nous aliments té per objecte millorar les condicions i que les empreses puguin comercialitzar més fàcilment aliments nous i innovadors a la Unió Europea, mantenint sempre un elevat nivell de seguretat alimentària per als consumidors europeus.
El Reglament permetrà als consumidors europeus gaudir d’una major oferta d’aliments i a la indústria agroalimentària europea -el segon major sector d’ocupació a Europa-, gaudir d’un entorn més favorable per aprofitar les innovacions, el que, al seu torn, afavorirà el creixement i l’ocupació.
Aquest reglament modifica el Reglament (UE) núm. 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell i deroga el Reglament (CE) núm. 258/97 del Parlament Europeu i del Consell i el Reglament (CE) núm. 1852/2001 de la Comissió.
Dates clau:
El Reglament (UE) 2015/2283 va entrar en vigor l’1 de gener de 2016 i s’aplicarà en la seva major part a partir l’1 de gener de 2018, data en què quedessin derogats els Reglament (CE) núm. 258/1997 i 1852/2001.
La Comissió Europea va publicar el passat 16 novembre 2015 un Full informatiu en castellà MEMO/15/5875. Preguntes i respostes sobre el nou Reglament sobre nous aliments. A continuació passem a reproduir i explicar aquestes preguntes per aclarir conceptes sobre aquest nou reglament:
Què és un nou aliment?
La definició de nou aliment és una mica ambigua per a la majoria dels mortals. La Comissió defineix un nou aliment com aquell que no es va consumir en quantitats significatives a la UE abans de maig de l’any 1997.
Es pot considerar Nou aliment aquell aliment innovador que acaba de desenvolupar-se o un aliment produït amb tecnologies i procediments de producció nous, així com un aliment que es menja tradicionalment fora de la UE. Entre els nous aliments aprovats recentment figuren l’oli de Buglossoides arvensis, la proteïna de llavor de colza i l’oli de llavor de coriandre.
Per què aquesta data?
Perquè va ser al maig de 1997 quan va entrar en vigor la primera normativa sobre nous aliments.
Estan autoritzats tots aquests aliments a la UE?
La resposta és “no”. No tots s’han autoritzat. Entre 1997 i 2014 es van presentar unes cent setanta sol·licituds d’autorització a tota la UE (entre set i deu sol·licituds a l’any). Fins ara s’ha autoritzat l’ús d’uns noranta nous aliments.
Algun exemple de nous aliments?
Entre els Nous aliments aprovats figuren aliments consumits tradicionalment en països no membres de la UE, com les llavors de chía (amb alt contingut d’àcids grassos omega-3), i els aliments produïts gràcies a les últimes innovacions tecnològiques, com els productes lactis tractats tèrmicament i fermentats amb Bacteroides xylanisolvens (DSM 23964). Cal esmentar, així mateix, el «Salatrim», un greix de valor energètic reduït, l’oli de microalgues ric en DHA i un suc de fruites sotmès a alta pressió (exemple d’aliment derivat de nous processos de producció).
Existeix una llista completa dels nous aliments autoritzats?
Sí, es pot accedir a través del següent enllaç: fes click aquí.
Per què ha revisat Comissió la legislació sobre nous aliments?
La resposta és senzilla: perquè les normes actuals tenen gairebé vint anys d’antiguitat. Durant aquest temps la tecnologia i els dictàmens científics han evolucionat considerablement.
Per a la Comissió era necessari actualitzar les normes de la UE per reduir l’actual durada del procediment d’autorització (la mitjana és de tres anys i mig). La Comissió ja havia proposat una revisió el 2008, però el Consell i el Parlament Europeu no van aconseguir arribar a un acord fins a l’any passat.
Quins són els principals canvis que introdueix el Reglament 2015/2283?
El nou Reglament millora l’eficiència del procediment d’autorització, permet comercialitzar d’una manera més ràpida els aliments que a més de ser innovadors siguin segurs. A més, elimina barreres comercials innecessàries i, al mateix temps, garanteix un elevat nivell de seguretat alimentària.
Afecta el nou reglament a l’autorització de nous aliments?
El Reglament crea un sistema d’autorització centralitzat que donarà major certesa als sol·licitants d’autorització d’un nou aliment i simplificarà i accelerarà el procés d’autorització.
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) realitzarà una avaluació científica del risc dels nous aliments l’autorització del qual sol·licita, mentre que la Comissió gestionarà els expedients de cada sol·licitant i presentarà les propostes d’autorització dels nous aliments que es consideren segurs.
Per facilitar el comerç d’aliments tradicionals de països no membres de la UE que es considerin nous aliments a la UE, el nou Reglament introdueix també un procediment més adequat d’avaluació dels aliments que siguin nous a la UE. Si es pot demostrar que un aliment tradicional ha estat històricament segur i els Estats membres de la UE o l’EFSA no plantegen dubtes sobre la seva seguretat, podrà comercialitzar amb la notificació prèvia de l’explotador d’empresa alimentària.
És a dir, en la pràctica es facilita la introducció de Nous aliments, si bé aquesta introducció queda supeditada al compliment de les normes i procediments que garanteixin el manteniment de la Seguretat Alimentària i permetin ser processades i comercialitzades pels manipuladors d’aliments.
Quines altres disposicions inclou el Reglament 2015/2283?
En el nou Reglament també s’inclouen disposicions sobre la protecció de dades. Després de l’autorització d’un nou aliment, les dades científiques noves i les dades protegides no podran utilitzar-se en el marc d’altres sol·licituds durant cinc anys.
Aquesta disposició busca, a priori, evitar el frau i protegir les innovacions.
Quines són les condicions d’autorització?
Només s’autoritzarà l’ús de nous aliments a la UE si compleixen tres condicions:
• No presentar un risc per a la salut pública. Per a això aquests aliments s’han de sotmetre a l’avaluació científica de la qual parlàvem anteriorment abans de l’autorització per garantir la seva seguretat. L’autorització fixa les seves condicions d’ús, la seva designació com a aliment o ingredient alimentari i els requisits d’etiquetatge.
• No resultar desavantatjosos des del punt de vista nutricional en el cas que substitueixin a un aliment similar.
• No induir a error el consumidor.
Deuen etiquetar-se els nous aliments d’alguna manera en especial?
Els nous aliments estan subjectes als requisits d’etiquetatge generals establerts en el Reglament (CE) número 1169/2011. Poden aplicar-se també requisits específics addicionals d’etiquetatge de nous aliments per informar adequadament als consumidors, concretament: etiquetes d’advertència de que el nou aliment no es recomana per a determinats grups vulnerables.
A l’etiqueta deu figurar el nom de l’aliment i, si escau, les condicions d’ús. Les eventuals declaracions nutricionals i de propietats saludables han de ser compatibles amb el Reglament (CE) nº 1924/2006, sobre declaracions nutricionals i de propietats saludables.
Què són els nanomaterials i en quines condicions es poden utilitzar en els aliments?
Els nanomaterials són materials produïts a l’escala dels àtoms i les molècules. El nou Reglament especifica que els nanomaterials artificials definits en la nova legislació requereixen una autorització com a nou aliment abans de utilitzar-se en productes alimentaris. L’EFSA avaluarà la seva seguretat. Els sol·licitants hauran també demostrar que els nanomaterials artificials l’autorització sol·liciten han estat sotmesos a assaig seguint els mètodes més avançats.
Entren els insectes en l’àmbit d’aplicació del nou Reglament?
Els insectes ja es consumeixen àmpliament en tot el món. A la UE, els insectes estan inclosos en la definició de «nou aliment» com a ingredients alimentaris obtinguts a partir d’animals. Les parts dels insectes (com les potes, les ales i el cap) també estan incloses en aquesta definició.
La nova legislació aclareix que també els animals sencers, com els insectes, que les persones no hagin consumit en una mesura important a la UE abans del 15 de maig de 1997 (data límit que fixa el Reglament) entren dins de la definició de «nou aliment ».
Per tant, podeu menjar insectes dins de les fronteres comunitàries sempre que estiguin autoritzats per la Unió Europea i els vostres sentits ho tolerin.
Què passa amb les sol·licituds que estan en tràmit? Estaran sotmeses a les noves normes?
En els últims anys s’han vingut presentant entre set i deu sol·licituds anuals d’autorització de nous aliments a tota la UE.
Els Estats membres estan avaluant diverses sol·licituds, per exemple sobre els florotaninos de Ecklonia cava, els xilo-oligosacàrids i l’extracte atomitzat de Terminalia ferdinandiana Exell. Aquestes sol·licituds encara no s’hauran acabat quan s’apliqui el nou Reglament i estaran subjectes a ell. Això vol dir que la Comissió s’encarregarà de finalitzar-les.
Poden els Estats membres autoritzar o prohibir nous aliments al marge de la UE?
No. El Reglament sobre nous aliments estableix mesures harmonitzades per a l’autorització de nous aliments, el que significa que, un cop qual s’autoritza la comercialització d’un producte alimentari a la UE, es pot vendre en tots els seus estats membres.
No obstant això, un Estat membre pot suspendre o restringir provisionalment la comercialització i l’ús de tot nou aliment si considera que constitueix un perill per a la salut d’acord amb les disposicions de la legislació alimentària general.
Les autoritats de l’Estat membre han d’informar a la Comissió, que investigarà la mesura de protecció adoptada. Si es determina que un aliment comporta algun risc per als consumidors, la Comissió pot suspendre immediatament la seva autorització de comercialització a la UE.
Com afectarà el nou Reglament a la innovació en el sector alimentari?
L’objectiu del nou Reglament és que el procediment d’autorització de nous aliments sigui més senzill, ràpid i eficient, perquè puguin comercialitzar-se amb més celeritat els aliments el consum sigui segur. D’altra banda, les disposicions sobre la protecció de dades ajudaran a protegir els interessos de les empreses que elaboren productes nous i innovadors i de ben segur contribuiran a fomentar la innovació en el sector alimentari.
Quins són els següents passos?
Després de l’acord assolit el nou Reglament ha de ser adoptat formalment pel Parlament Europeu i el Consell abans de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea.
Quan seran aplicables les noves normes?
Les noves normes seran aplicables als dos anys de la data d’entrada en vigor del nou Reglament (al voltant de finals de 2017).
Per tant, aquest Reglament ha de començar a tenir en compte des de l’1 de gener a l’hora d’introduir noves línies de producte en qualsevol sector de la Indústria Agroalimentària. Sempre tenint en compte que qualsevol aliment, nanomaterial o ingredient nou ha d’estar autoritzat i complir amb la legislació vigent.
Malgrat que hi ha dos anys de termini convé arribar preparats a aquesta data perquè la inversió en nous aliments o noves línies de producte no es perdi o caigui en sac foradat al no estar autoritzats.
Si necessites algun tipus d’aclariment o consell no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres.
