El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units el 20 de gener del 2025 marca l’inici d’un nou escenari econòmic que podria influir en les relacions comercials entre Europa i els Estats Units. Però els canvis sembla que no només afectaran el que és econòmic, i és que tot fa preveure que la tornada de Donald Trump tindrà un impacte en la seguretat alimentària, les exportacions i, en general, la indústria agroalimentària.
Tot això són, en gran mesura, suposicions. Però gran part de la campanya del polèmic magnat es basa en una política anunciada pel mateix Trump i els seus partidaris en mítings i declaracions públiques amb èmfasi a prioritzar els interessos nord-americans. Com vos podeu imaginar, s’ha generat incertesa a sectors com l’agroalimentari, particularment per a Espanya, on el pes d’aquesta indústria és considerable
Cal tenir present que, pel que fa a les exportacions d’aliments als Estats Units, Espanya ocupa el lloc 19 i té una quota de mercat de l’1%. Un percentatge gens menyspreable tenint en compte que és un mercat de 335 milions d’habitants. Vist des del costat espanyol, el 2022 les exportacions agroalimentàries i pesqueres d’Espanya als Estats Units van suposar el 4,7% del total d’exportacions d’aquest sector fetes per Espanya a tot el món.
D’altra banda, les importacions d’aliments i de productes pesquers procedents dels Estats Units van suposar el 3,8% del total de les importacions espanyoles. A nivell mundial Estats Units ocupa el setè lloc com a destinació de les nostres exportacions i el novè com a origen de les nostres importacions en aquest àmbit.
Promeses electorals i primeres accions de Donald Trump en matèria comercial.
Allò que la indústria alimentària pot esperar del govern de Trump.
Des de la seva campanya electoral, Trump va deixar clar que la seva política comercial giraria al voltant del seu conegut mantra “America First”, una estratègia destinada a reduir el dèficit comercial i reforçar la indústria nacional.
Entre les primeres mesures plantejades destaca la revisió dels acords comercials existents i l’augment d’aranzels a productes europeus, incloent-hi aliments i begudes procedents d’Espanya.
El sector tremola, i és que, segons un article de EFE Agro, la possible imposició de nous aranzels per part dels Estats Units posa en alerta exportadors de sectors estratègics com l’oli d’oliva, el vi i els productes carnis. Aquestes restriccions poden afectar la competitivitat dels productes espanyols al mercat nord-americà. El ministre espanyol Planas, s’ha mostrat prudent fins que aquests supòsits es confirmin, és partidari de fer un seguiment de “prop” per jutjar “les coses pels fets
Impacte del retorn de Trump a les exportacions alimentàries espanyoles.
El sector agroalimentari espanyol depèn en gran mesura de les exportacions, i els Estats Units són una de les principals destinacions fora de la Unió Europea. Productes emblemàtics com l’oli d’oliva, el vi i el formatge poden enfrontar barreres aranzelàries significatives.
Un informe de El Economista destaca que el sector porcí tem les conseqüències d’un possible aranzel del 25% sobre productes clau. Aquest increment encariria el preu final per als consumidors nord-americans, reduint la competitivitat dels productes espanyols.
Per exemple, el sector porcí, que exporta talls premium als Estats Units, podria veure reduïda la seva quota de mercat degut a aquestes mesures. Segons declaracions recollides a EFE Economia, els productors espanyols estan buscant diversificar els seus mercats i enfortir relacions amb l’Àsia i l’Amèrica Llatina per mitigar l’impacte.
Si desgranem per províncies o autonomies, és aviat per saber-ne l’impacte, però ja hi ha mitjans, com La opinión de Màlaga que s’aventuren a valorar en 300 milions l’impacte a la província.
Accions de la Unió Europea davant del canvi d’escenari.
Mentre els Estats Units adopten mesures proteccionistes, la Unió Europea continua apostant per l’obertura comercial i la sostenibilitat. Les regulacions europees s’enfoquen a garantir alts estàndards de qualitat i seguretat alimentària, cosa que representa un avantatge competitiu en mercats globals exigents.
Aquesta diferència d’enfocaments podria aprofundir les tensions comercials entre les dues regions. Un article de Infobae adverteix que la UE podria respondre als aranzels nord-americans amb mesures similars, creant un entorn comercial menys predictible.
Reptes i oportunitats per a Espanya
En aquest context d?incertesa, els exportadors espanyols enfronten múltiples reptes, però també tenen l’oportunitat de reinventar-se. Entre les estratègies clau es troben:
· Diversificació de mercats: Enfortir la presència en mercats alternatius com l’Àsia i l’Amèrica Llatina.
· Increment del valor afegit: Promoure productes amb denominacions d’origen i certificacions que ressaltin la qualitat i l’autenticitat espanyoles. No hi ha una millor resposta als aranzels que productes de qualitat.
· Digitalització: Ampliar l’abast mitjançant plataformes de comerç electrònic i màrqueting digital.
La influència del retorn de Donald Trump a la presidència sobre la regulació en matèria alimentària.
En el moment d’escriure aquest article, sabem que l’administració entrant ha nomenat Robert F. Kennedy (RFK) Jr. per a secretari del Department of Health and Human Services, Martin Makary per a comissionat de la FDA, i Brooke Rollins per a secretària d’Agricultura.
Si es confirma, Kennedy, Makary i Rollins heretaran diverses iniciatives reguladores d’aliments en curs tant a la FDA com al Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA) enmig d’un panorama regulador d’aliments tenyit per l’auge del moviment Make America Healthy Again (MAHA) del president electe Donald Trump.
Trump prepara un mosaic cada vegada més gran de prohibicions estatals d’additius alimentaris, la creació recent del Programa d’Aliments per a Humans (HFP) de la FDA i més preocupacions dels consumidors al voltant dels anomenats aliments “ultraprocessats”.
En aquest context, es podría anticipar que tant la FDA com l’USDA centraran l’atenció política d’una manera que pot ser que no tingui precedents amb múltiples punts d’influència a la Casa Blanca, al Congrés i dins de les mateixes agències.
Com afectarà la presidència de Donald Trump la seguretat alimentària.
Encara que pugui semblar aventurat per part nostra, a més dels esmentats, es preveuen canvis en altres aspectes:
1. Presència de químics en aliments.
Com acabem d’esmentar, l’administració Trump intensificarà els controls a substàncies químiques presents als aliments.
És esperable que la FDA de, amb Trump a la Casa Blanca, intensificarà la seva atenció creixent a l’avaluació posterior a la comercialització de les substàncies químiques en els aliments. Sense anar més lluny, i encara amb Trump sense ser investit president, el 15 de gener del 2025, la FDA va anunciar la revocació de l’autorització per a l’ús d’eritrosina.
El polèmic Robert F. Kennedy ja ha mostrat la seva preocupació sobre aspectes com ara colorants, substàncies en contacte amb aliments, additius i contaminants en els aliments.
2. Nutrició: Make America Healthy Again.
Com ja hem comentat, s’esperen més esforços per part de l’administració i la FDA sobre una varietat de temes importants relacionats amb la dieta i la salut, inclosos els aliments ultraprocessats, l’etiquetatge nutricional al front del paquet, la norma final recent de la FDA sobre “saludable” i noves pautes dietètiques, entre d’altres.
3. Carn cultivada i noves proteïnes.
Probablement es visqui un augment de l’atenció a la seguretat i l’etiquetatge de la carn cultivada (cultivada amb cèl·lules). El Servei d’Innocuïtat i Inspecció d’Aliments (FSIS) de l’USDA ha manifestat la intenció de publicar una norma proposada que estableixca nous requisits per a l’etiquetatge de productes de carn o aus de corral elaborats amb tecnologia de cultiu de cèl·lules animals, juntament amb una directriu corresponent.
Tot i això, a la llum de la recent politització de la carn cultivada en certs estats dels EUA, com Florida i Alabama, queda per veure si la política determinarà el moment i el contingut de qualsevol norma proposada o declaracions futures sobre aquest tema, i en quina mesura.
El mateix passa amb l’orientació de la FDA que es troba actualment en desenvolupament pel que fa a les consultes prèvies a la comercialització d’aliments de cèl·lules animals cultivades.
4. Etiquetatge d’aliments d’origen vetegal.
També preveiem que la FDA pot revisar la denominació i l’etiquetatge dels aliments d’origen vegetal malgrat la publicació recent d’una guia de la FDA sobre aquest tema els últims dies de l’administració Biden. La denominació dels aliments d’origen vegetal ha estat un tema de debat acalorat i ha donat lloc a noves lleis a Missouri, Texas i Mississippi, entre altres estats.
5. Traçabilitat.
Agafeu-vos que vénen corbes. La FDA canviarà la seva normativa, això no és nou, i els republicans de Trump volen tenir molt clar què és i allò que no és nord-americà. Amb aquest combo, es preveuen canvis en la traçabilitat i les normes.
L’associació de fabricants americana ja ha demanat flexibilitat i temps. Caldrà estar atents.
6. Etiquetatge de dates de caducitat.
S’espera que la FDA i l’USDA continuen treballant en canvis a la legislació relativa a l’etiquetatge de dates, inclosa la consideració seriosa de proposar una norma federal.
Cal recordar que als Estats Units l’USDA i la FDA no imposen de manera general cap requisit estandarditzat d’etiquetatge de dates dels aliments, tret del cas de les fórmules infantils. La FDA no exigeix a les empreses alimentàries que col·loquin a les etiquetes dels productes alimentaris les frases “vençut”, “consumir abans de”, “consumir preferentment abans de” o qualsevol variació d’aquest tipus, és diferent del cas europeu que us comentem en aquest article sobre dates de consum preferent i dates de caducitat
El mes passat, la FDA i l’USDA-FSIS van publicar una sol·licitud d’informació conjunta per sol·licitar l’opinió de les parts interessades en relació amb l’estandardització de l’etiquetatge de dates dels aliments, derivada de l’Estratègia nacional per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments i el reciclatge de productes orgànics.
7. Lluita contra el malbaratament alimentari.
La lluita contra el malbaratament d’aliments també va ser una prioritat a la primera administració de Trump, com es va veure amb la iniciativa Guanyador en la reducció del malbaratament alimentari del 2018.
A nivell estatal, Califòrnia va aprovar la primera llei d’etiquetatge de dates d’aliments del país, i Massachusetts té previst presentar un projecte de llei similar, però lleugerament diferent el 2025.
Atès el potencial d’un mosaic de lleis estat per estat i l’enfocament previ al malbaratament d’aliments per part de la primera administració de Trump, aquest és un tema que la FDA i el FSIS poden abordar a curt termini.
8. Aranzels encoberts en forma de normes.
Si la política aranzelària no és efectiva, potser Trump i els seus optin per posar traves burocràtiques en forma de normes a les importacions alimentàries de determinats països o conjunts de països, com la Unió Europea. No és esperable, però tampoc descartable.
9. Prioritats segons The Human Foods Program’s 2025
El Programa d’Aliments per a Consum Humà (HFP, per les sigles en anglès) de la FDA es va llançar només unes setmanes abans de les eleccions, l’1 d’octubre del 2024, amb l’objectiu de centralitzar i modernitzar la supervisió de la seguretat alimentària, la nutrició i les regulacions químiques.
A principis de novembre, l’HFP va publicar les prioritats per al 2025, que es van centrar en la seguretat química dels aliments, la transparència de l’etiquetatge i la revisió simplificada de nous ingredients.
Trump ha acabat amb molts dels preceptes aprovats durant l’administració Biden, no és esperable que aquest pla es vegi afectat, però tampoc no es pot descartar res.
10. Reducció pressupostària per a la FDA.
Tot i que no hi ha res clar, els Republicans ja han mostrat la seva intenció d’aprimar l’administració, per això comptaran amb personalitats de l’àmbit privat com el controvertit Elon Musk. En altres èpoques, sense anar més lluny, l’anterior mandat de Trump ja es va produir una retallada important en salut pública i nutrició. Es tornarà a repetir la història?
Infografia: Donald Trump i la seguretat alimentària.
Conclusió.
La tornada de Donald Trump a la Casa Blanca introdueix un nou capítol en les relacions comercials entre els Estats Units i Europa. Per a Espanya, això significa desafiaments i necessitat d’adaptar-se ràpidament a un entorn canviant. La col·laboració entre empreses, associacions i el govern serà essencial per protegir els interessos del sector agroalimentari. Amb mesures adequades, com un augment dels estàndards de qualitat i seguretat alimentària, que mitiguin possibles problemes com la retirada d’aliments, així com una adaptació ràpida als possibles canvis legislatius, els exportadors espanyols podran superar aquestes barreres i continuar posicionant els seus productes al mercat global.
